FRAN'S HOME PARTY ( 40€ )

La cosa va començar en un correu d'Inma, on deia que els seus amics anaven a fer una festa en Montepego... i allà que vam anar, sense parar-nos a pensar-ho molt.

El dia 31 de Desesmbre, després d'unes cervessetes i ricardets al Musical, vam agafar els cotxes, i ja el pujar allí va ser tota una aventureta... Vam tardar més d'una hora per arribar allí!

Una vegada dins del xalet, vam estar un quart d'hora mirant tots cap amunt i cap als costats flipant en el xaletet... hi havia fins i tot una piscina coberta amb unes vistes de Montepego que el queies de tòs, si si de tòs!! On ens haviem clavat??..Nosaltres que som de poble... I... de repent vam descobrir que hi havien cervesses i lambrusco i allà que vam anar!

A partir d'ahí va començar un joc super divertit; repartien etiquetes amb un nom i havies de buscar a la teua parella, en la finalitat de coneixer a la gent, ja que alli no es conexia ni deu! Parelles gracioses, tant com: Adan i Eva, Bonnie i Clyde, Bella i Bestia, Olivia i JonhTravolta (que no popeye eh), Donald i Daisy, Homer i Marge, Epi i Blas, Jesulin i la Campanario ( que no un campanario eh Elena?) I anar junts a pel sopar, cosa que per alguns va resultar ser una gracieta i altres un suplici, si no que li ho pregunten a Paco.

La gent anava animant-se cada volta més... menos Anna, Maria ( cosa rara en elles ) i Eva ( cosa típica en ella,per què no? ).

Però el moment va arribar quan Maria i Anna van decidir fer-se el primer cubateta de la nit, ja a partir de ací va ser un no pare-sigue sigue.

Amanda estava en su salsa, vinga ballar a lo Rafa Mendes ( oh oh yeah! )i posar-se les bum-bums que li falten!

Àngela, com si d'una nit de Tarongers es tractara va parlar en tot el món, es que fins va donar el telèfon, el correu i direcció de casa, per que no?... ja posats!

La gent encara té moltes laguens d'eixa meravellosa nit: Jess no recorda que estirara a nadar, Paco no recorda que anava tocant culs, Elena no sap ni en qui va acabr la nit... la Barbie... aisss la Barbie, ella segurament no recorda res.

Va arribar un moment que ja ningú sabia res de ningú... la gent va acbar o dormint pels cotxes o en el after ballant tot lo que posaren (hasta hardcore i tot, i què?)

I res, una nit plena de records que pel matí de 9:30 a 11:00, més o menos, vam estar al costat dels cotxes pensant en anar-mon, molt a pesar nostre.

Per supost, al tornar a casa, també ens vam pedre... era d'esperar.

Bueno i desde "Las Vecinitas" i amb un poc de retras vos desitgem un Feliç any nou!!!

PD: A l'any que ve si fan una festa com esta repetim, si tú, lector-amic nostre vols vindre, ja saps soles és: no tindre vergonya + beure tot lo que se te pose per davant= una nit de rises i lagunes per 40 €!!! jajajajaja

EN LA NOSTRA AUSÈNCIA...

Segur que tots de menuts heu tingut la creença que els vostres joguets tenien vida pròpia (sí, i antes de vore Toy Story)... Barbies, Playmobils i inclús peluxes cobraven vida per la nit, i en la nostra ausència eren ells els que realitzaven el seu pròpi joc.

Però després, arriba un dia que per alguna raó deixes de pensar així, i ja no penses que res tinga vida... és entonces quan els "objectes inanimats" realment cobren vida... i si no, com expliquem açò? Que passa si t'alces i veus a dos cepillos de dents, fent coses... que no t'esperes...

Això que fotografia Angela, i que en aquesta foto no s'aprecia bé, són dos raspalls de dents... que han cobrat vida pròpia i les hormones s'han apoderat de ells... i és que estàn besant-se de manera més que efusiva!!

Són el de Amanda i el de Anna... i mentre tant, el de Maria i el de Àngela els miren sorpresos... Des de entonces jo ja no puc entrar al WC i no mirar-los per si estan fent algo més que donar-se besitos...

Amanda, per favor, torna pronte i posa un poc d'ordre que qualsevol dia entrarem a casa i vorem als mobles pegan-se unes festes que ja voldriem mosatros...

Demà tindrem nova benvinguda(Quantes n'hem fet ja??).... La veritat, que ja tenim ganes que tornes...

CONVIVÈNCIA VEÏNAL

Fa uns mesos (ja casi un any) se'ns va ocorrer dir-los als veïns de enfront que vingueren al nostre pis per fer-nos unes cervesses. Com no estaven en casa els vam deixar una noteta per baix la porta. Aixina va començar tot... i aquesta vegada també hi ha notetes pel mig.

I és que... qui havia dit que estendre era avorrit? No serà en la nostra casa.

L'altre dia al anar a estendre la nostra sorpresa va ser aquesta:

Una forma de comunicació de lo més elaborada: un palmito enganxat d'una cordeta que venia des del quint pis, amb una noteta engantxada amb dues pinses. On un tal Miguel dia que ens volia coneixer i ens deixava el seu numero de telèfon.

Nosaltres, com és lògic, no li vam tocar. Però, es veu que és un xic molt insistent i quan encara no havien passat 24 hores d'aquest missatge, vam rebre uno paregut on ens tornava a dir el numero de telèfon i ens demanava els nostres. Nosaltres, com era previsible, li vam dir que no, però que si volien podien baixar a fer-se cervesses. I aixina ens vam passar la vesprada, notetes amunt, notetes avall, que si hi havia algú mirant-nos des de la finca d'enfront estaria flipant un poc...

I bueno, al final, no van vindre a fer-se les cervesses, tal i com haviem quedat. Aixina que... ells s'ho van perdre perquè nosaltres ens les vam fer igualment!! I hem arribat a la conclusió de que Miguel és el típic "amic pardillo" de totes les pandilles. Bueno... o de casi totes...

MACATORRÀ 2008: El Video

Ho vam prometre, i sí, la veritat és que prometem moltes coses que després no complim... però no serà açò. Vam dir que la que guanyara el primer premi de disfresses de l'asociació de la Macarratorà tindria l'honor de ser vista per tot aquell que ho desitge a través de la web... Aixina que... ací està, ací la tenim, a la guanyadora oficial de La Macatorrà. Miss Enamoradisa 2008, AMANDA ESCRIVÀ ESCRIVÀ!!

I recordeu que tenim pendent una "ajuntà" per a sopar, cervessetes i Cranium! Este pont no pot ser, però espere que en breu ho pugam fer...

EXPLICACIÓ MACATORRÀ

Ufff!! Per on podriem començar a contar aquell mític 20 de setembre? Aquell dia que ha marcat casi un "abans" i un "després" en les nostres vides? Es que, ho mires per on ho mires va ser un dia perfecte!!
Exposarem un quants "moments mítics", encara que si fora per mí posaria TOTES les fotos, perquè no va haver un moment que no fora digne de comentar!! Xiques... cada any ens superem!!
Un gran moment va ser al principi del dia... mente feiem els macarrons quan Amanda i jo vam sentir la cançò de "zombis" i vam començar a tornar-nos loques per moments!! I aixina ens vam quedar ja per a tot el dia!!

Un altre bon moment va ser el de el dinar, amenitzat per la cervessa PAULANER i la... barata de Eroski... allí sols faltava la nostra Steinburg...

Cal recordar també el rato de jugar al "Cranium", on els 3 equips: els Xurrys, Piensa en verde, i el Trío Fusión vam disfrutrar de lo més!! Amb rises en moments com la pesca con mosca que Cris no ho pillava, el "cascanueces" de Amanda o la sevillana-fallera de Anna...I clar, és molt divertit jugar a jocs de taula, però per a incrementar la diversió va vindre el moment apoteòsic amb les disfresses: I ací tenim a les 3 meravelloses guanyadores de el concurs de disfreses:I el personatge més emblemàtic de tot el dia: Mr Xurry, que va complir com el que més!! Este xic no te problemes de integració!

Després de les disfresses i dels regals d'Anna (o regals d'Anna i disfresses?) vam començar amb la torrà de xulles!!
I per finalitzar, uns quants jocs més... i a dormir que no podiem més... això si, va haver gent que no va arribar ni als "jocs nocturns"
Aquest post ha sigut únicament de explicació cronològica de que vam fer eixe dia... el post bo, on entre altres coses ixira la coreografia de la guanyadora encara està en procés... la setmana que ve ixirà a la llum!!

UN DISSABTE MOGUDET...

Dissabte a les 5:30 de la vesprada, allà vam anar, nosaltres i “les xiquetes” a aprendre “danza del vientre”, per a posar-ho en pràctica per la nit. Ací estem dins dels gimnàs mentre la professora X (algú recorda el seu nom?) ens donava la classe pràctica…I clar, com vam perdre un poc de panxeta vam decidir dirigir-nos corrent al Musical per a recuperar-la de inmediat fent-nos una cervessota (que diria Manel) per a berenar… I una vegada dutxades i arreglades: cap a Beniarjó a per pizzes!! Soles a per pizzes?? Nooo! A fer-nos més cervessetes per a que la espera fora més amena… Aiii… quant ens agrada!

Després, a casa Mandy a sopar en les de l’Alqueria… I… si! Al Grau! Allà on vam prometre no tornar en una bona temporada… però ja està, no vam poder aguantar més i allà que ens vam dirigir, la putà va ser que no ixia “Marxabus”…

Al arribar al Grau vam començar a beure una mica mentre escoltavem música de la nostra època xunga-garrula, i fins i tot ho ballavem com si tinguerem 15 anys!! I com si tinguerem 15 anys també anavem pel Grau xillant i botant mentre feiem la nostra habitual ruta de Esquina Latina, La Fontana, etc… i ambafavem al relacions de Coco-Loco per a que ens donara passes… I quin és el moment en el que el dones conter que el alcohol ja ha fet el seu efecte? Quan arribes al WC i comences a ballar davant l’espill i a fer-te fotos…

I de repent, en algun moment de la nit la gent va decidir desapareixer i ens vam quedar Cristina, Anna i Maria… i vam decidir celebrar la nostra soletat amb més cubates…

Soletat que va durar poc perquè van vindre dos xics que vam estar amb ells fins bon rato dins de Coco-Loco, dels quals no posarem ningun comentari ofensiu perquè vam donar la direcció d’aquesta pàgina i no es plan de quedar mal en els xicons si ho veuen (un beset salats!!) Un rato després vam conseguir tornar a disfrutar de la nostra soletat per a poder disfrutar de noves amistats i clar, també de les de sempre que estaven per allí!!

I per últim, quan anavem a agafar un taxi per a tornar a casa van passar Blay i Pep i vam correr darrere d’ells com unes loques per a que ens portaren a casa… i així va ser… però crec que es van arrepentir un poc perquè no vam parar de marejar-los en tot el camí (i això que Blay ja anava prou..) però que conste que era per a que Blay no s’adormira!!

Bueno, i despedim el post recordant que este dissabte (per fíííííí!!!) arriba la esparada MACATORRÀ (yujuuuu!!) i la última regla que vam incorporar el dissabte és: CAL ANAR DISFRESSADES… I PREPARAR UNA COREOGRAFIA DE… DEL QUE SIGA!

Cris, la regla és que no hi ha regles, bueno si, una: L’hora de les disfresses i la coreografia serà quan s’acabe tota l’absenta i bona part de l’alra beguda, val??

LA MACATORRÀ!!

Aquest estiu ha sigut de lo més completet… però, com cada estiu, no podia faltar “La Macarronà”! Enguany arribarà un poc més tard que de costum, aixina que serà com la despedida de l’estiu o com la benvinguda al nou curs, cadascú celebarà el que voldrà! Però això sí, enguany arribarà per partida doble… serà el I Aniversari de la MACA-TORRÀ!!

És a dir, una suma de açò:


Més açò: Mesclat amb la beguda que ens ha sobrat de festes:

Per tant, a modo de informació per a qui no ho sàpiga, el pròxim dissabte dia 20 de setembre (el retràs es degut a que hi ha que esperar a que passen els examens i que el treball en l’hospital de Dénia siga compatible), i de paso, amb motiu de l’aniversari d’Anna, es celebrarà la MACATORRÀ.

Les que no treballem començarem a preparar la Macarronà en la caseta de Anna, i quan estigam totes… ens dirigirme a la caseta de la Pexi per a dinar, i per la nit torrarem com aquelles pasqües… I per supost, farem nit allí! Acabarem rient i plorant, dient-li a Toby que no podem obrir el paquet de servilletes?

O menjant més que els xics (inclús furtant-los el menjar) i rebentant com Sangonereta? Estem ansioses per averiguar-ho!
P.D1: Eixe cap de setmana no seràn festes de Bellreguard, no??
P.D2: Catalans i catalanes, si heu de baixar algun cap de setmana en setembre que siga eixe, perquè quan més sigam… menos por fa estar en la caseta!!
P.D3: Quanta gent serem? De momento Maria (jo), Anna, Inma, Cris i bueno… el Xurry supose que també perquè últimament és uno més de nosaltres! I nosaltres, contentes de que ho siga!